A vegades és una minúscula espurna, tímida, quasi indetectable. Altres es presenta com una explosió agegantada, insolent, que desfoga.

Sempre és l’arrel del canvi, la fi de l’abans, l’inici del després. L’acceleració del procés.

Es desencadenen les conseqüències, una després de l’altra, les unes despertant a les altres, a vegades esperades, sovint temudes, sempre imparables.

El temps transcorre a un altre ritme, els instants es precipiten, els moments es condensen.

I de sobte saps que tot passa, que tot comença i tot acaba. L’espurna ja no hi és.

I el primer vent s’emportarà les cendres.