Odi de dia, amor de nit.
La llum del dia amortigua les debilitats. La foscor de la nit les deixa sortir igual com es destapen al cel les estrelles, revelant contradiccions ocasionals. Pensaments viscerals i sentiments racionals.
Mentre llueixi el sol, ho negaré tot fredament.
Però quan surti la lluna, obrirem aquella ampolla. Dos glaçons de gel i a poc a poc se m’escalfa el cos quan el got es va omplint. Em deixo emportar.
Jack Daniels. Odi de dia, amor de nit.
Ufff, ens tens absolutament enganchats, noia! 🙂
mmmmmmm, siempre podrás intentar encontrar el crepúsculo neutro…Ãllá donde, como dice el Maestro Mario…donde el dÃa y la noche se funden y se igualan…
Gracias por compartir
Santi - June 25th, 2010 at 11:42 amContradiccions. Diferències. Extrems. Oposicions. No és la grà cia de tot plegat?
Marcel - June 27th, 2010 at 6:08 pmsanti, si ese lugar existe, nos tomamos un jackie allÃ? 🙂
gracias a ti.
marcel, sens dubte! Què avorrit seria tot igual…
magda - August 5th, 2010 at 11:24 pm